Entradas 2010

Amb un bròquil que tenia que cuinar o tirar he fet un descobriment: Està boníssim com a farcit del nori!!.

Visualment tampoc queda malament com a plat “sofisticat”. El verd del bròquil fa contrast amb el blanc de l’arrós. La soja amb wasabe li dona un gustet excel.lent.

Per dues persones:

1. 8 xampinyons
2. Una pebrera italiana
3. Mitja ceba
4. Tofu
5. Formatge parmesà
6. Pinyons

He fet un “nou” plat amb els sobrants de la nevera que ens ha sorprès. Està exquisit.

Fer net els xampinyons amb un raig d’aigua, tirar els peus. Picar fina la ceba i sofregir-la amb poc oli fins que quedi molla. Tallar fineta la pebrera, afegir-la a la ceba. Salar poc. Quant tot estigi una mica fet, reduir el foc. Fer bocinets de tofu i afegir-los. Posar els pinyons. Quant tot estigi fet, deixar el foc al mínim, fer laminetes de parmesà i posar-les perquè es fongui. Mesclar amb una cullera de fusta. El parmesà té que impregnar tot el sofregit, mantenir calent.

En una paella posar els xampinyons, ficar-li’s un rajolí d’oli d’oliva a la part de dins i girar-los perquè es coguin amb el seu propi líquid.

Quant estiguen fets, farcir-los amb el sofregit. Servir calents.

Des del primer moment hem va semblar interessant aquest llibre de Jesús Mosterín. Aquest home està treballant en una història del pensament, en forma de llibres monogràfics que poden llegir-se per separat. M’ha sorprès la senzillesa de l’exposició i la claredat en la qual explica les bases del pensament hindú. Així com vagi llegint aniré postetjant.

Hola churri!! A que no recordaves aquesta?

Consells per fotografia de paisatge amb exemples de l’autor. Està bé però una mica massa bàsic. Si t’has llegit els de’n Wait o en Watson aquest llibre sobra. A vegades es nota que busca excuses per treure una fotografia seva (p.e. Les ones rompent són una bona oportunitat per afegir dinamisme). veredicte: prescindible.

Llibre complicat, dedicat a la fotografia de paisatge en b/n d’alta resolució. Està escrit en un estil molt literari, o sia que o domines bé l’anglès o no t’enteres de res. Des d’una introducció filosòfica a la fotografia, ens va introduint en diverses tècniques de b/n analògic. Veredicte: Només per cracks del b/n.

Compilació de fotos en b/n del mestre Charlie Waite. És un llibre molt txulo però dóna una mica la impressió de que en Charlie ja no sap què fer per explotar i vendre la seva obra. Hi ha fotos de fa 35 anys molt a l’estil “1a època” que ens permeten apreciar l’evolució artística de l’autor. El llibre no té una unitat interna, sinó que va passant d’unes fotografies a les altres sense cap connexió interna, tot resultant una mica caòtic. Veredicte: Per gaudir.

Un altre llibre de tècnica, però que en realitat no és més que una excusa per publicar les fotos de l’autor. És cert que hi ha un parell de trucs que poden ser útils (alineació d’arbres amb la finalitat que cap d’ells oculti als del fons, control d’ombres, etc…) però és que l’home té un estil massa empalagós pel meu gust, amb imatges super-saturades per culpa d’un abús dels filtres. En general les fotos són molt comercials i els hi falta aquest gust exquisit que tenen altres fotògrafs anglesos. Veredicte: prescindible si no t’interessa el tema comercial.

En Peter Watson viatja pels millors paratges anglesos fotografiant-los al llarg de tot un any. Així, veim clarament la influència de les estacions damunt el paisatge, tot aconseguint reflectir el pas del temps damunt el territori (i damunt l’observador d’aquest). Veredicte: Molt recomanable.

És tanta l’afició que hi ha a Anglaterra a la fotografia de paisatge que ja han creat l’equivalent a “The press photographer of the year” o al premi de fotografia de natura. És interessant per què es pot contemplar el que estan fent els aficionats avançats d’aquell país. Veredicte: interessant.

Amb aquesta entrada començo una sèrie amb comentaris de llibres de fotografia de paisatge. No hi són tots per que alguns els tenc guardats en capses però així com els vagi treient els aniré publicant. Ja veureu que tots són d’autors anglesos, que és el país on més afició hi ha.

Aquest primer llibre del mestre Charlie Waite és el “must have” de l’especialitat. És un llibre inspirador que, usant imatges del propi Charlie, ens explica les diferents tècniques que utilitza per obtenir les seves fotografies. Fa un recorregut per tota Europa, el que li permet mostrar-nos una diversitat d’escenaris i situacions que fa que el llibre es converteixi en una guia molt completa. Veredicte: imprescindible.

Un bon llibre de l’editorial d’USA rocky nook. N’Alain Briot escriu habitualment al http://www.luminous-landscape.com , que és el lloc web de referència en la matèria. La sèrie de DVDs que edita en Michael Reichmann, propietari del lloc web, és legendària per la seva qualitat i profunditat amb la qual toca els temes. En Mastering Landscape Photography en Briot fa un repàs a les totes les qüestions que cal tenir en compta a l’hora de dedicar-se professionalment a la fotografia. Comença per estudiar la necessitat de capturar paisatges, composició, equilibri, color, b/n, … fins acabar donant pautes per a la conservació, exposició i venda del material. Molt complet. Veredicte: per professionals.

Molt interessant perquè és un recull de fotos d’amateurs comentades tècnicament per quatre mestres. Hi ha de tot però, com sempre, sorprèn la qualitat dels aficionats anglesos. Els comentaris de’n Joe Cornish i de’n Charlie Wait són boníssims i ens permeten aprendre molts de detalls que si no ens els expliquen ens passarien desapercebuts. Veredicte: imprescindible.

Aquest llibre no és exactament de paisatge però si que és una mostra del que ens espera en els propers anys en aquest món: l’avanç imparable de les tècniques per aconseguir un alt rang dinàmic. Encara que l’autor intenti fer-lo assequible a tothom, està clar que de moment necessites estar format en alguna àrea tècnica i tenir un alt nivell d’informàtica per poder obtenir en garanties de qualitat imatges d’alt rang dinàmic. L’autor ens explica els fonaments, formats de fitxer, tècniques de captura, processat, aplicació de mapes tonals, etc… essent l’única guia completa que hi ha ara mateix en format llibre. Aquestes tècniques s’han anat desenvolupant a Hollywood i als foros d’Internet alemanys (en Bloch està treballant ara Hollywood) i molt poc a poc estan fent-se assequibles als aficionats. Per que ens facem una idea, estan fent fotografies amb 18EVs de rang. Veredicte: imprescindible.

A ne’n Jose i a mi mos agradaria que aquesta entrada servís com a petit homenatge, ara que ja deu fer uns vint-i-cinc anys, a aquell programa de ràdio anomenat “Los Archivos del Misterio” que feia en Josep Riera. Quantes nits amb l’orella aferrada al transistor escoltant misteris para psicològics, narracions d’en Lovecraft, entrevistes al Dr. Giménez del Oso o seguint Alertes-OVNI!. Realment era un programa dels que fan aficionar a la ràdio i estic segur de que si en comptes de fer-se des de Eivissa s’hagués fet des de Madrid o Barcelona hauria tingut molt més èxit.

Gràcies a ne’n Jose que conservà la gravació, he pogut tornar a escoltar un conte curt que vaig escriure i locutar jo mateix. L’anava gravant així com l’anava escrivint en unes fulles i per això s’escolten els “clacks”dels botons del radio-cassette. Està inspirat en els relats de’n H.P. Lovecraft del qual era un gran aficionat a aquells temps. Es senten cotxes passant de fons al lloc on feia feina reparant zodiacs. És un precedent de “Al otro lado de la cerradura“, que també pujaré, va per na Bea!.

El conte dura uns vuit minuts i mitg. Gaudiu-ne!. (mp3, 1.4mb, 8,5mins)