Cançó de vesprada


Tres grans pins, vora el camí,
alcen llurs ombrivols fronts.
El vent, que no vol dormir,
els omple el cor de cançons.
Camp i camp. Es vessa al mig
una campana vespral...
Voler l'impossible ens cal,
i que no mori el desig.

S'ha despertat tot l'amor
sota la volta d'estels.
¿Déu no es mostra al nostre anyor
en el seu món, sense vels?
S'escolta com el trepig
d'una bellesa inmortal.
Voler l'impossible ens cal
i que no mori el desitg.

Marià Villangómez
Elegies i paissatges
1949